Activitats del llibre

1.2. L'escassetat Econòmica

1. Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta. (pag.9)

Jo crec que en la major parts dels casos sí que faria falta, ja que necessitem comprar aquests béns per les nostres necessitats, perquè encara que aquests béns siguin il·limitats, segueixen sent d'algú i fa falta comprar-los, és a dir: l'economia.

3. En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic? (pag.13)


Les empreses miren per guanyar un benefici i cobrir totes les despeses, la majoria de les famílies el que volen és viure amb una bona comoditat sense gaires complicacions i el sector públic treballa per poder millorar tots i cada un dels serveis de la societat d'avui en dia.

Activitats Finals

6. Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses. (pag.18)

Sempre existeix un cost d'oportunitat, com per exemple a l'hora d'anar a un hotel sense piscina, no et gastes tants diners però el cost d'oportunitat és no disfrutar de la piscina.

7. A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció, ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?

Aquesta comparació la relacionaria amb l'economia positiva, ja que l'economia positiva es limita a descriure la realitat del que succeeix. 

10. Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.

Per exemple, a l'hora d'escollir un mòbil, una màquina...etc, compares els preus i les avantatges i inconvenients entre ells per veure quin és millor i el seu preu, sense que surti del teu pressupost.

2.1. Classificació dels factors de producció

1. Explica la frase segons la qual tot el diner és un bé de capital, però no tot el capital és diner.

El diner és un bé de capital ja que no el produeix la terra ni forma part del treball per tan és de capital però no tota la capital és diners ja que també existeixen els elements físics que estan dintre dels béns de capital.

 4. Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?

Els factors principals serien el turisme i l'externalització, i després la deslocalització a altres països per estalviar costos, accedir a millors infraestructures o disposar de més personal qualificat i la transferència d'activitats productives, capitals i ocupació. 

7.Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?

La FPP representa el cost d'oportunitat donant les diferents opcions que podries escollir. Si esculls una opció, totes les altres possibles seran el cost d'oportunitat.

Activitats Finals

TEORIA:

1. Quins tipus de renda coneixes?

Dels recursos naturals, s'obté el lloguer, del treball, s'obté els salaris, de capital, s'obté els interessos i amb l'iniciativa empresarial, s'obté els beneficis.

6. Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?

Segons els factors de producció que pot produir cada país.

9. Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?

Es casi impossible assolir la FPP en un país, ja que s'hauria d'augmentar els recursos  productius i millorar la productivitat.

PRÀCTICA:

10. Classifica  els següents recursos productius  a la categoria  que pertoqui: oli, diners, màquines, fusta i un teixit artesanal.

Recursos naturals (Terra): fusta.
Treball: teixit artesanal i oli.
Capital: màquines i diners.

12. Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula:

                     A             B            C            D             E

Tancs           0             1             2              3             4

Tractors     2000      1500       1000         500           0

a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?

500 tractors, ja que si no produïm cap tanc podem arribar a produirne2000.

b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia?

c) En quins punts del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial?

Assoleix la seva producció potencial en tots els punts de la FPP. 


d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.

e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic. 

1.2. Eficiència Econòmica (pag. 43)

1. A l'hora de produir, per què no n´hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?

Perquè sempre s'ha de tindre en compte la eficiència econòmica.

2. Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'activitat resolta 2.

Productivitat del recurs capital = Producció (Q) / Unitats de treball (L) ;

Productivitat del recurs capital = 1.000 (Q) / 1 (L) ; Productivitat del recurs capital = 1.000 parells de sabatilles per màquina.

                                                     Activitats Finals Teoria (pag. 54)

1. En relació amb les Activitats resoltes 1 i 2, descriu amb les teves paraules:

a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?

Perquè la A utilitza menys màquines i produeix els mateixos parells de sabates  la Z amb les mateixes hores de treball i la B utilitza les mateixes màquines que la Z per nomès utilitza 3 hores de treball i produeix els mateixos parells de sabatilles.

b) Al final, per què es va tirar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A? 

La b eres més eficients des de la basant econòmica ja que era mes barata.

3. Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat? 

Les noves tecnologies produeixen més quantitat  i de una manera mes eficient. 

4. És cert que una producció més gran implica uns beneficis  també més grans? Raona la resposta. 

Si produeixes el doble els costos són el doble però els beneficis també, és a dir que implica una major quantitat de beneficis.

5.Quina és la gran diferència entre els costos variables i fixos?

Els costos fixos no varien si la producció varia,  en canvi els variables varien si la producció varia.

Activitats Finals Pràctica (pag. 54)

16. Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies, A, B i C, segons veiem en la següent taula:

Tecnologia	Treball (hores)	Capital(màquines)	Rosques
A	8	4	64.000
B	4	6	64.000
C	8	6	64.000

a) Raona quines són les tecnologies més eficients.

La a i la B són les més eficients ja que utilitzen menys recursos naturals que la C.

b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i de les màquines, 175€/hora.

A= 800 € de treball i  2400€ de capital.
B= 400€ de treball i 3600€ de capital.
C= 800€ de treball i 3600 de capital.

c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
 La a es la mes econòmica ja que te un cost de 3.200€.

17. Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
 

El lloguer del local: fix
La farina: Variable
El gas: Variable.
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable.
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua: Variable

4.2. Costos I Ingressos (pag. 45)

 4. En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?

Quan els costos són més grans que els ingressos.

La Llei De L'oferta I La Demanda( pag. 49)

7. En relació amb l'Activitat 4:

a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?

A 5€, i a 4€ hi ha un excés d'oferta.

b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?

Quan el preu de la síndria és de 2€, la quantitat de demanda és molt superior a la d'oferta. Per tant, la quantitat d'oferta augmentarà, el preu pujarà i la quantitat de demanda disminuirà. Estabilitzant el mercat i l'oferta i la demanda.

4.3. El Flux Circular De La Renda (pag. 51)

10. Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?

Els preus en una situació d'excés de demanda augmenten, de manera que només puguin accedir al producte les persones que tenen els diners per comprar-lo.

12. Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.

Si algú està a l'atur, al no cobrar, no té diners. Llavors, no compra  els béns ni els serveis que hi ha al mercat oferits per les empreses, això provoca que les empreses no rebin els diners d'aquestes persones a l'atur, per tant, el flux circular es dificulta per culpa d'aquestes accions.

Activitats Finals Practica (pag. 54)

18.  Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:

a) Els costos totals:

Agost: 100 cadires: 100/10= 10 grups de 10 cadires.
40€·10= 400€
20€·10= 200€

Total: 400+200=600€ + 400€ = 1000€

Setembre: 90 cadires: 90/10= 9 grups de 10 cadires.
40€·9= 360€
20·9= 180€

Total: 360+180= 540€ + 400€ = 940€

Octubre: 140 cadires: 140/10= 14 grups de 10 cadires.
40€·14= 560€
20€·14= 280€

Total: 560+280= 840€ + 400€ = 1.240€

Costos totals: 1.000€ + 940€ + 1.240€ = 3.180€

b) Ingressos totals:

Agost: 100 cadires · 15€/unitat = 1.500€
Setembre: 90 cadires · 12€/unitat = 1.080€
Octubre: 140 cadires · 18€/unitat = 2.520€

Ingressos totals: 1.500€ + 1.080€ +2.520€ = 5.100€

c) El benefici empresarial:

Bf = IT - CT (ingressos - costos totals)
Bf = 5.100€ - 3.180€ = 1.920€

El benefici empresarial és de 1.920€.

20. Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.

Preu de (€)                Quantitat demandada per dia                Quantitat oferta per dia 
       5                                                150                                                         35
     10                                                125                                                         70
     15                                                100                                                        100
     20                                                  75                                                        130
     25                                                  50                                                        160

A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:

a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.

Quan el preu puja, la demanda baixa, ja que el compradors no tenen intenció de comprar algo tan car i quan el preu baixa, l'oferta baixa, ja que no interessa produir masses producte per acabar obtenint un benefici baix.

b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?

Hi ha un excés de demanda quan els preus són de 5€ i 10€ i quan hi ha un excés d'oferta es quan els preus són de 20€ i 25€.

c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?

Quan el preu del formatge és de 20€ les empreses ofereixen una quantitat elevada de producció, llavors els consumidors no compren tant per el seu preu, això provoca que les empreses perdin diners, ja que produeixen 130 formatges per dia i el comprador compren 75 per dia. Per tant tindran que baixar el preu del formatge.

Quan el preu del formatge és de 10€ les empreses no produeixen tant perquè no aconseguiràn un gran benefici. Llavors els compradors oferiràn una quantitat de demanda més elevada per el poc cost del formatge. Això farà que les empreses pugin el preu del formatge.

Quan el preu del formatge és de 15€ les empreses ofereixen una quantitat exacta de producció. Els consumidors, al veure el preu, decideixen que aquest és apte pels seus ingressos i se'l poden permetre. Per tant, hi ha un equilibri en l'oferta i la demanda quan el preu s'estabilitza.

d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.

5€: excés de demanda
10€: excés de demanda
15€: equilibri
20€: excés d'oferta
25€: excés d'oferta

Tipus d'empreses (pag. 61)

2. En què es diferencia l'esmpresari individual de l'emprenedor de responsibilitat limitada?

Doncs que si et quedes arruinat i ets un empresari individual et poden treure tot al que estigui al teu nom, però si ets de responsabilitat limitada et poden treure tot menys el teu habitatge.

3.Són el mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les societats limitades? 

No, les accions es fa per numero d'accions i quantes més accions tens tens mes vots dins l'empresa i les participacions es que corres a tots els gastos i es fa per tant per cent.

El finançament empresarial (pag. 67)

10.Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?

Si es produeix una nova entrada de socis o propietaris es pot produir una sèrie d'inconvenients, un de ells es que cada propietari te una opinió i un altre té una altre i t'has de posar d'acord amb el socis i propietaris sempre, també es poden posar amb una actitud de sobrat que no els aguantis.

Activitats finals (pag. 73)

17. Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació da la RSC:

a) Treballadors

b)  Proveïdors

c) Opinió pública

d) Medi ambient 

e) Mitjans de comunicació

f) Treballadors i Medi ambient

g) Treballadors

19.Relacions cada una de les següents frases amb alguna de les formes de finançament empresarial:

a) Crèdit comercial

b) Ampliació de capital

c) compte de crèdit

d) Reserves

e) Fons espontanis

20. classifica els següents impostos en directes/ indirectes i progressius/proporcionals:

a) directes/progressius

b) directes/proporcionals

c) indirectes/proporcionals

L'estalvi (pag. 81)

1.Segons el teu paper, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.

1- Fer front a emergències o imprevistos.
2- No tenir deutes
3- Fer plans de futur
4- Antricipar-se a situacions laborals no desitjades.
5- Evitar malvendre inversions.

Com s'elabora un pressupost? (pag. 84)

3.Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important?

Crec el pas més important de com elaborar un pressupost es prioritzar las despeses, trobo que veure quines són les despeses necessàries i no es molt important. 

4. Esmente fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.

En Joan s'ha de jubilar però el Gobern no té diners per a pagar les pensions si no te diners estalviats no podrà viure.

En Pere ja s'ha fet gran i necessita algú que el cuidi, necessita estalvis ja que els seus fills van apurats.

En Ramon és un empresari individual, ara ha tancat el negoci i s'ha endeutat.

La cristina ha de cambiar la nevera i no cobra suficients diners, ha de tirar dels diners estalviats.

En Joel ha de vacunar el cavall ja que s'ha posat malalt, la vacuna val 3.000 €

ACTIVITATS FINALS (pag.92) 

1. En relació amb l'estalvi, contesta les preguntes següents:

a) Com es relacionen estalvi, deute i consum? 

El deute i el consum son consums que tens ara en dia i l'estalvi està pensat per a un futur.

b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur? 

Si tens algun problema de salut, de feina de diners en general l'estalvi es el que t'ajudara a tirar endavant en problemes futurs. 

c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?

Sense estalvis es possible que hàgim de demanar diners en préstec per sortir d'una situació imprevista.

d)Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venta no desitjada de propietats o béns?

Ja que pot ser necessari vendre propietats o altres béns per sota del valor desitjat.

e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?

La pèrdua de la feina podríem haver-la inclòs en la categoria d'imprevistos, per què si tens gastos i perds la teva font d'ingressos necessites tindre alguns diners estalviats per algún futur.

f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?

Necessites limitar-te en alguns gastos per a poder estalviar. 

g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar? 

És molt important tindre una situació estable per a poder estalviar per què si no tens feina no tens uns ingresos fixes i poder preparar el teu pressupost.

h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar? 

Per que el patrimoni i els bens al teu nom es poden vendre i poder guanyar diners amb més facilitat. 

2.En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes:

 a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries? 

La diferencia es que en les fixes obligatòries es que es necessari però no pots fer res per reduir aquest consum a diferencia de les variables necessàries que les necessites però que pots reduir els gastos.

b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries?

Per que son les que necessites i no pots reduir a diferència de les variables necessàries.

c)En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos? 

Per que si gastes més del que guanyes et poses en números vermells.

d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en què siguin prescindibles? 

Està clar si no tens prous ingressos per cobrir totes les despeses que vols tindre  hauràs d'eliminar les mes innecesàries.

e) Per què certs deutes, com ara els bancaris augmenten quan no els paguem? 

A causa de multes d'impagament anomenades interessos de demora.

f)Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat? 

Que el be que hem comprat serà embargat.

g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic?

En que en els dos està posat el que has fet durant el teu recorregut de la vida.

h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?

Hipotèca, deutes, lloguer del habitatge.

i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més  útil?

Les variacions absolutes per poder valorar i ajustar el pròxim pressupost.

FONS D'INVERSIÓ (pag.101)

5.Quins avantatges i inconvenients presnten la renda fixa i la renda variable?

 Renda fixa te el avantatge que si el factor que fa pujar l'interes puja no pot pujar pero si baixa no pots disfrutar dels seus avantatges, si agafes el variable si puja pots arribar a perdre molts diners però si baixa tens una reducció de cuota que sempre va bé.

7.Per què es més recomenable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?

Per que el ràting està basat amb fets anteriors i la diversificació et proporciona seguretat, per exemple encara que un banc tingui un bon rati i tens 400.000 € invertits si el banc s'enfonsa tu perdràs tots el diners, si divideixes en diferents bancs et cobreixen fins a 100.000€.

ELS DEUTES (pag.103)

11. Que vol dir que un préstec és a interès variable?

Vol dir que el interes que has de pagar varia segons els factors que hagis acordat, pot ser que paguis menys del que vols pagar i estalvies diners o que perdis diners.

12.Per que sempre la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?

Per que és la suma de interes, comissions i despeses del préstec.

13.En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari? 

Del que rep els diners es tornar els diners i pagar els interessos ,i del prestador complir amb tots els paràmetres acordats. 

14.En que diferencien els crèdits ràpids dels prestecs personals?

Els ràpids son préstecs que normalment és poca quantitat de diners i de devolució rapida, els préstecs personals son de mes quantitat de diners i amb més temps de devolució com la hipoteca.

                                                   

17. El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.

a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?

L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.

b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%

Prestador: Banc Mediterrani

Prestatari: l'Anna

Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%

20. La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.

Identifica:

L'assegurat: Jaume

L'assegurador: Mútua

El prenedor: Júlia

El beneficiari: Joan i Ximena

                         3r TRIMESTRE 

2.Pel que fa els indicadors econòmics: 

a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?

Podríem dir que tenen la funció d'un termòmetre, ja que compleixen la funció de determinar l'estat de salut de les persones, per exemple, si el pols, la temperatura o la respiració són signes vitals del cos humà, els de la macroeconomia són entre d'altres: la producció, els preus, el preu del diner o l'ocupació.

b) Quin tipus de comparacions permeten establir? 

El creixement econòmic, els preus, el preu dels diners i els nivells d'ocupació.

3.L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5 €. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.

a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina. 

6 - 5 / 5 x 100 =  20 % de variació percentual.

b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries  que hi ha hagut des de l'estiu passat?

En diners, el nivell d'inflació ha estat d'un €, en canvi, en percentatge, es d'un 20 %.

6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?
La deflació pot arribar a ser negativa per que a partir de la baixada dels preus d'un producte d'alguna empresa, pot arribar a fer que aquesta empresa perdi diners i acabi tancant, fent que els seus treballadors formin part de la societat inactiva estant al atur. Això provoca que la gent deixi de comprar degut a que no tenen diners, fent que altres empreses pateixin el mateix que la primera.

7. Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet. Provocaria un augment dels preus en els mercats de la llet i de tot els seus derivats, provocant com a resultat final una forta inflació en el mercat lacti.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats. Al no haver tants productes al mercat, el preu de l'oli pujarà en els mercats. I desprès, quan s'acabi, els proveïdors el vendran al preu que vulguin i el mercat encara pujarà més els preus.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. Doncs pujaran els salarisi els preus pujaran per part de les empreses.

ACTIVITATS FINALS (pag 166)

15.En quin tipus de desocupació situaries les següents persones?

a) desocupació estacional

b) Desocupació estructural

c) Desocupació Friccional

d) Desocupació Cíclica

16. Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la funció en el procés productiu: 

 a) població activa 

b) població ocupada

c) Població ocupada

d) Població desocupada

e) Població Inactiva

f) Població ocupada

g) Població inactiva

ACTIVITATS FINALS (pag 167)

 

17. A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):

a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.

b) Calcula la taxa d'atur femenina.  20%

c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total.  60%

d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones. 
(48.000-35.000): 35.000)·100 = 37,14%.

18. Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:

a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys. 

b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva

c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys. 

d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Flexibilització del mercat laboral

e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Suport autoocupació

f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva

g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Ocupació pública

h) La prestació de desocupació. Passiva 

1. Quina és el principal error del mercat? Per què? 

La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.

3.Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi? 

Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.

4.Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos: 

a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva. 

6. En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura? 
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...

17. Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern: 
a) Fixació preu màxim llet. Monetària

b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.

c) Increment de la despesa en educació: Fiscal

d)Actualització el SMI: Monetària

e) Apujar els impostos: Monetària 

f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària

g) Creació nou impost: Monetària.

18. A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents 

mesures adoptades pel govern: 

a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques

b)Pujada IRPF. Variació impostos

c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències 

d)Beques d'estudi: Programes de transferències 

e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació 

f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos 

g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències